Search results for " legend"
showing 10 items of 25 documents
Approssimazioni alla “leggenda del legno della Croce” nell'Occitania medievale
2019
La leggenda del legno della croce è una delle storie apocrife più significative del medioevo religioso. Essa è il risultato di un lungo processo di stratificazione di racconti e motivi leggendari, e risulta declinata in versioni plurime, più o meno scorciate e interpolate. Il presente contributo indaga la diffusione della storia del lignum crucis nel contesto occitano. La scelta non è casuale; appare, anzi, necessaria. In effetti, come spesso è avvenuto per quella che può essere considerata un’appendice alla cosiddetta «eccezione narrativa» occitana, lo studio della letteratura religiosa del Midi necessita ancora di nuovi spunti d’indagine, trasversali e comparativi. Di questo soffrono anch…
Kultalangalla kokonaiseksi
2019
Arvostelu teoksesta Nadeem Aslam: Kultainen legenda (The Golden Legend). Suom. Kirsi Luoma. 375 s. nonPeerReviewed
In the beginning, this was an empty place... Place-related narratives in Timofeyevka, Siberia
2014
Nauka Addaja i legenda edeska o świętym Wizerunku
2017
Wśród acheiropitów szczególną pozycję ma Święty Mandylion związany z legendą edeską o królu Abgarze. Różne warianty tej legendy funkcjonują w kulturze chrześcijańskiego Wschodu dzięki kilku pismom apokryfiznym poświęconym działalności ewangelizacyjnej św. Judy Tadeusza. Są to teksty greckie: Dzieje św. Apostoła Tadeusza, jednego z Dwunastu, armeńskie Dzieje św. Tadeusza, a przede wszystkim Nauka Addaja, która jest syryjską kroniką z przełomu IV i V w. opowiadającą o działalności jednego z siedemdziesięciu dwóch uczniów Pana Jezusa. Opowiada ona o historii korespondencji Chrystusa i Abgara, cytuje trzy mowy Addaja (do dworu królewskiego, misyjną i do kleru), prezentuje także korespondencję A…
Etna. Miti e riti della "montagna" sacra
2019
L’Etna con la sua immensa mole fumante, la sua incessante attività vulcanica, il potere distruttivo e generativo delle sue lave, i suoi mutevoli paesaggi, ha costituito nei millenni un riferimento costante dell’immaginario isolano, offrendosi come inesauribile sorgente di affabulazione mitopoietica, teatro epico e lirico di vita e di morte, soggetto e scenario di riti, di miti, di leggende molteplici. Colosso dall’indole incostante e dalla potenza terrifica, vorace distruttore di tuguri e palazzi costruiti della sua stessa pietra, di campi e di piantagioni prima nutriti dalla sua stessa lava, l’Etna contiene e rappresenta, materialmente e simbolicamente, gli opposti: l’alto e il basso, la t…
Real symplectic formulation of local special geometry
2006
We consider a formulation of local special geometry in terms of Darboux special coordinates $P^I=(p^i,q_i)$, $I=1,...,2n$. A general formula for the metric is obtained which is manifestly $\mathbf{Sp}(2n,\mathbb{R})$ covariant. Unlike the rigid case the metric is not given by the Hessian of the real function $S(P)$ which is the Legendre transform of the imaginary part of the holomorphic prepotential. Rather it is given by an expression that contains $S$, its Hessian and the conjugate momenta $S_I=\frac{\partial S}{\partial P^I}$. Only in the one-dimensional case ($n=1$) is the real (two-dimensional) metric proportional to the Hessian with an appropriate conformal factor.
Itàlia i la configuració de la llegenda negra borgiana.
2015
Resum: La llegenda negra dels Borja va començar a Itàlia i la van començar els italians en el segle XV. Començada a forjar per cronistes, informadors, cardenals… i contràriament al que es podria pensar, aquesta no va començar després de la mort del segon papa Borja Alexandre VI, sinó durant el seu cardenalat, el seu pontificat i com no, després de la seua mort i continuant els segles posteriors amb acusacions falses com la simonia, el incest, els assassinats… Paraules clau: Borja, Roderic de Borja, Alexandre VI, llegenda negra, Bichi, Tiara, papa, conclave, simonia, Ascanio Sforza. Abstract: The black legend of Borja began in Italy and Italians began in the fifteenth century. Created by r…
Some data on the transmission of the lives of saints between the Middle Ages and the modern era in the Crown of Aragon
2019
En l’edat mitjana les vides de sants eren models a seguir, exemples en els sermonaris i en els textos didacticodoctrinals. La popularitat d’aquestes vides es reflecteix en les arts plàstiques i visuals, en la literatura i en la cultura popular. A través de l’exemple de la transmissió escrita de tres vides de sants incloses en la traducció catalana de la Legenda aurea, presentem en aquest treball una aproximació a la manera en què es difonien aquelles vides, que circulaven de manera individual o integrades en compilacions i que podien oferir versions diferents en cada cas. La repercussió d’aquelles vides perviu en l’època moderna, que les recull en forma de composicions en vers, obres de tea…
The Lady Half-Devoured by a Dragon and the Iconography of Saint Margaret of Antioch : Interpreting an Anonymous Invención in the Cancionero general (…
2018
Following in the footsteps of Ian Macpherson, I offer an interpretation of an anonymous invención found in the Cancionero general (11CG-517) and the British Library Cancionero (LB1-251). I maintain that the image displayed by the jouster was inspired by the iconography of the virgin-martyr Saint Margaret of Antioch, and I propose a theory about the identity of the lady addressed and, with less certainty, about the identity of the jouster and the occasion when the invención was displayed, using Pinar’s Juego trobado as a tool of research and invoking a passage on the sinfulness of the fashion among ladies and damsels for wearing hooped petticoats in a treatise by Hernando de Talavera.
La Lucrècia Borja de ficció en el drama d’Hugo i els seus derivats
2015
Resum: El drama Lucrece Borgia de Victor Hugo confereix al personatge historic una serie d’atributs en sintonia amb el gust sensacionalista de l’epoca: en ser dona, poderosa, bella i formada. Lucrecia Borja es el millor exemple d’allo que Kristeva anomena «l’abjecte» en les Pouvoirs de l’horreur (1980). Una imatge de femme fatale lligada al veri o l’incest que es popularitzara gracies a les nombroses obres derivades del drama: de l’opera de Donizetti als romancos populars de manera que les caracteristiques del personatge de ficcio s’imposaran a l’historic en l’imaginari col·lectiu. Lucrecia Borja, que fins aleshores havia estat considerada un instrument al servei de les politiques familiars…